Ivo Claus, entrevistat a la pàgina web de la federació catalana

La federació catalana de futbol sala va publicar fa uns dies una entrevista al nostre coordinador Ivo Claus.

Podeu trobar l’entrevista completa a continuació:

IVO CLAUS, PASSAT, PRESENT I FUTUR DEL FUTSAL A L’OLÍMPIC ARGENTONA

Avui us proposem un recorregut per la trajectòria d’Ivo Claus, un històric del futsal català i que actualment fa les tasques de coordinador a l’Olímpic Argentona. 

L’Ivo Claus ens parla en primera persona de com el nostre esport va esdevenir la seva passió. Primer, com a jugador semi-profesional, havent estat convocat per la selecció catalana i també per la selecció espanyola, i posteriorment, a les banquetes. Actualment coordina l’Olímpic Argentona, un dels clubs referents del futbol sala català, amb més 150 federats. 

Ens podria detallar la teva trajectòria al nostre esport?

Vaig fer el salt de futbol 11 a futbol sala als 19 anys. El meu primer equip va ser el Mataró Tiritas, a Divisió d’Honor Nacional. Després vaig fitxar per l’Arenys de Munt, que jugava a 2a Nacional, una categoria nova que no va quallar. Aleshores, dues temporades després, vaig fitxar per l’Industrias García, jugant a Divisió d’Honor. Per motius laborals, vaig deixar l’alta competició i vaig començar a jugar a categories inferiors. Primer vaig jugar al Golo PK, al Finques Castellà, en equips de Mataró i per últim el Dosrius, plegant a l’edat de 40 anys. Dos anys després vaig començar a les banquetes.

En què ha canviat al futbol sala actual respecte a aquell que vostè va conèixer com a jugador?

La diferència principal és que aleshores tots els jugadors veníem del futbol. En aquell moment, per exemple, eren impensables entrenaments específics per al futbol sala. I s’anteposava la força a la tècnica. El ressò mediàtic era escàs.

Com a jugador en actiu, va poder aconseguir allò que et proposaves o se li van quedar reptes pel camí?

He aconseguit gairebé tot el que el futbol sala em podia oferir. Vaig ser semi-professional, vaig estar convocat en totes les categories de seleccions territorials. Només em va faltar una cosa, i és que, malgrat haver estat convocat per al Mundial de Madrid com a tercer porter, no vaig poder jugar amb l’absoluta.

Un cop va tancar la seva etapa dins les pistes, com es va lligar a les banquetes? Ens podria fer cinc cèntims dels clubs on ha exercit aquesta difícil missió?

Per mi va ser impossible deslligar-me d’aquest món. I tenia clar que, quan no pogués jugar, entrenaria jugadors d’equips amateurs i categories de base. El primer equip que vaig entrenar va ser el Dosrius, cadet i sènior. Després vaig anar al Finques Castellà (sènior masculí). També vaig ser entrenador del Ciutat de Mataró (sènior masculí). Vaig ser entrenador de noies al Masnou i a Mataró, i ja vaig fer el salt a l’Olímpic Argentona.

Parlant del seu club actual, l’Olímpic Argentona, on és coordinador i entrenador, ens podria explicar els seus inicis i una miqueta la història del club?

L’Olímpic Argentona va començar, al voltant dels anys 90, com un grup d’amics que, després de jugar torneigs i partits amistosos, van decidir federar-se. Van constituir un club presidit per José López, ja que el seu fill Manolo era un dels jugadors, juntament amb el Benito, actual secretari del club. Després de jugar a diferents poblacions, el club va acabar instal·lat a Argentona. Fins fa uns deu anys, al club només hi havia tres equips, els sèniors A i B i un cadet. Va ser a partir d’aquell moment quan comencem a ampliar el nombre d’esportistes i d’equips a totes les categories inferiors, començant per l’Escoleta, nens de 4 anys. 

Cada temporada creixen en nombre de federats. A què obeeix? Pensa que actualment pot ser una moda, o bé creu que la feina de club, el dia a dia, genera confiança en els pares i mares, i per aquesta raó confien en l’Olímpic Argentona i, en conseqüència, en el nostre esport?

Creiem que aquest creixement obeeix a la confiança que genera el nostre grup de monitors, que, amb la feina que desenvolupen any rere any, fa que el boca-orella faci augmentar el nombre d’esportistes al nostre club. Convivim en el mateix pavelló amb un club de bàsquet, un d’handbol i un de patinatge artístic. I un de futbol 11 al camp de gespa que tenim al costat. Això no ha estat impediment fins ara per seguir creixent.

En aquest sentit, aprofito des d’aquí per donar les gràcies a tota la gent del club que cada any, en estreta col·laboració, fan que això continuï endavant: l’actual president, Ramon Pans, el Benito, els monitors antics i els actuals, i un ‘boig’ del futbol sala, l’Andrés. 

En matèria de seleccions, i en quant a la participació en Mundials, com valora la feina feta per part de les seleccions catalanes?

La feina feta ha estat molt important, tenint en compte els mitjans de què disposa la Federació Catalana de Futbol Sala. Certament els esportistes del club que hi han participat han viscut una experiència inoblidable i enriquidora.

Com valora la participació de les seleccions catalanes de base i femení, en el marc dels campionats de seleccions autonòmiques que es van celebrar a Puertollano al 2019, i que a causa del coronavirus s’han vist suspesos enguany?

Només puc dir que els nostres esportistes que hi van participar van tornar amb la il·lusió de seguir en aquest esport i amb una gran quantitat d’amics d’arreu. És una llàstima que aquest any no s’hagin pogut portar a terme.

Creu que l’actual junta directiva està desenvolupant una bona gestió al capdavant de la Federació Catalana de Futbol Sala?

Crec personalment que en l’àmbit econòmic s’ha portat una gestió quasi perfecta, però en l’àmbit esportiu la manca de clubs en equips de base en les competicions desllueix les lligues. És necessari posar tots els mitjans per captar nous equips de base, perquè en cas contrari no hi haurà continuïtat.

Com li agradaria que fos el futbol sala català del futur?

Doncs que mantingués la identitat pròpia, que fos autènticament català i que totes les competicions de totes les categories fossin complertes. 

Detall de l’entrevista a la pàgina de la federació catalana: aquí